Fa pocs dies llegíem “The surprising Upside of a Dyslectic Brain”.
Un article escrit per Annie Murphy Paul al seu blog.
Us recomanem que el llegiu, però com
que està en anglès i a nosaltres ens agrada eliminar barreres, a més de
l’enllaç compartirem amb vosaltres un petit resum del seu contingut.
Des que es va documentar el primer cas
de “ceguesa de paraules” fa més d’un segle, els científics han buscat les
causes de la dislèxia i teràpies per tractar-la. Però recentment, la recerca entorn
a la dislèxia, ha pres un gir sorprenent: trobar i descriure en quines
habilitats, les persones amb dislèxia superen les persones normo-lectores.
- Fa cinc anys es va crear el “Yale Center for Dyslexia and Creativity” per investigar les fortaleses de les persones amb Dislèxia.
- Fa set anys es va fundar el “Laboratory for Visual Learning” al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, per explorar els avantatges que dona la Dislèxia en determinats camps científics visualment intensius.
Aquesta recerca ha dut a
troballes sorprenents que estan conduint a una nova manera de veure la
dislèxia: no només com un impediment, sinó com un avantatge especialment en els
camps artístic i científic.
Encara hi ha molt que no sabem sobre la
dislèxia, però poc a poc anem descobrint nous aspectes d’aquesta condició. Per
exemple, alguns experiments han mostrat que moltes persones amb dislèxia tenen
una visió perifèrica millor que moltes persones normo-lectores (explicació de
l’experiment a l’article complert). La
visió perifèrica és la que ens permet visualitzar globalment una escena i, per
exemple, trobar patrons que altrament serien difícils de percebre.
La Dr. Von Károlyi i els seus co-autors
a la revista “Brain and Language”
diuen “la dislèxia no hauria de ser descrita només com un dèficit, sinó també
com un talent”.
I vosaltres, què en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada