Com va començar l'aventura Glifing

Sóc Montserrat Garcia, mare, psicòloga i empresària. Em defineixo amb aquests tres conceptes perquè són els que donen sentit a la història que us vull explicar: l'origen del Glifing.

Sóc mare d'una noia i de dos
nois, la Júlia, en Jan i en Mario. En Mario, el petit (un petit de 18 anys), sempre havia anat malament a l'escola, des de molt petit ja vàrem veure que l'escola no era el seu lloc ideal. Plorava quan el deixàvem, i sovint patia mals de panxa i de cap al matí abans d'entrar.

Una anècdota molt gràfica es remunta a quan en Mario tenia només 5 anys i acabava de començar 1r de primària. Un dia en sortí d'escola en Mario em va preguntar “Mama, què haig de fer per poder treballar?”

A l'escola varen definir a en Mario com a

 “nen molt intel·ligent, amb bloqueig emocional”

i sota aquest marc vàrem anar passant dies i anys, i el fracàs cada vegada era més extensiu.

De primer el fracàs afectava a les assignatures relatives a les llengües, però de mica en mica va anar agafant altres àrees i com efecte “taca d'oli” va ocupar totes les matèries, perquè a la fi en Mario va tirar la tovallola i on no mancaven els coneixements, com a gimnàstica i a plàstica, va acabar mancant l'actitud.  I llavors vàrem canviar la capsa on l'havíem posat i ja no era

“nen intel·ligent amb bloqueig emocional”,

i va passar a ser

“nen que pot, però que no vol”.

I d'aquí va passar a ser 

“nen al que no podem ajudar, perquè ell no es deixa ajudar”.

Quan en Mario estava a 6^è de primària vaig pensar que si en Mario era intel·ligent i no ens en sortíem, que potser darrera del pretès “bloqueig emocional” se'ns amagava alguna altra cosa... Quina cosa? Doncs algun “error cognitiu” que no el permet fer bé algunes de les coses que calen per tirar endavant a l'escola... això ho va pensar la mare, és a dir, jo amb el barret de mare.

Vaig deixar el barret de mare i em vaig posar el barret de psicòloga... i vàrem descobrir que a 6^è de primària teníem en Mario llegint 43 paraules per minut, la qual cosa correspon a una edat lectora de 1^r de primària.

Va ser amb aquest problema que vaig anar a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona a cercar respostes.

Però abans de continuar, deixeu-me que us digui un parell de coses:

1r) Tots els nens que tenen dificultats d'aprenentatge, acusen problemes emocionals, sovint els problemes emocionals són una conseqüència i no pas la causa de les dificultats d'aprenentatge.
2n) No hi ha nens que no vulguin aprendre, no hi ha nens que no vulguin fer bé les coses, hi ha nens que no poden perquè alguna cosa els ho impedeix. I els nens que "no es deixen ajudar" són nens que han après que els adults que diuen que els volen ajudar, en el fons ja han decidit que els nens "no volen", per tant, molts tiren la tovallola.

Abans de seguir podeu veure aquest conte com exemple:

La resta... és la gestació del Glifing:

De primer vàrem centrar-nos, amb alguns professionals de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en les teories vigents en matèria de dificultats d’aprenentatge en general, per acabar centrats en les dificultats de lectura.

Per què lectura? Doncs perquè el 80% de les dificultats d'aprenentatge ho són de lectura i perquè un 60% del fracàs escolar es pot explicar pels problemes de lectura. La importància que la lectura té en el nostre sistema educatiu i en el nostre entorn cultural és evident! Així que els nens amb aquesta mancança s’arrosseguen per les escoles lluitant contra els elements per sobreviure en un món que els recorda cada dia que ells “no són prou bons”, no són prou bons per aprovar, per fer feliços als seus pares, per arribar a les exigències de la mestra, per comparar-se amb els seus companys... Oi que podeu imaginar com és de dur això?

Un cop vàrem decidir que el problema que volíem resoldre era el de la dificultat lectora, vàrem iniciar un estudi teòric vers els processos lectors i vàrem buscar bibliografia sobre experiències que s’estaven duent a terme en altres països.

Tot això ens va portar al disseny d’un primer pilot, i en Mario va ser el nostre conillet d’índies. Rere un primer bloc d’entrenament en Mario va passar  de llegir 43 ppm a llegir-ne 60, en un segon bloc de sessions va passar de les 60 a les 90 i finalment, en un tercer bloc d’entrenament vàrem estabilitzar-nos entre les 120 i 140 ppm, depenent del text llegit.

Això va ser tot un èxit, personal pel Mario, professional per a l’equip i social si aconseguíem que altres nens es poguessin beneficiar de la troballa.

Des d’aleshores, no hem deixat de treballar amb diferents professionals implicats: psicòlegs, pedagogs, mestres, logopedes, escoles i sobretot els nens amb dificultats d’aprenentatge, tant des de les escoles, com des dels diferents centres de reeducació psicopedagògica que han cregut en les noves tecnologies i les noves aplicacions.

I avui, amb la mateixa il·lusió del primer dia, seguim treballant per a que el Glifing arribi a tots els qui ho necessiten.