Ayuda para una investigación de Luz Rello

Hola a todos,

Ya sabéis que Luz Rello es una investigadora española que en estos momentos está haciendo su post-doctorado en Estados Unidos. Su investigación se mueve en el ámbito de la dislexia, dado que ella misma es disléxica. Luz es una persona muy generosa en general, pero que además ha colaborado con Glifing en el análisis de nuestros resultados. Los que ya la conocéis seguro que la admiráis, porque este es el efecto que causa la Luz a su alrededor.

La generosidad con generosidad se paga y es por eso que os pedimos que dediquéis un rato a enviarle información sobre errores de lectura, habla o escritura de palabras que, equivocándote, se transforman en otras palabras. Os envío un ejemplo dado por ella misma: Que no te desanime el idioma, los errores pueden ser reportados en castellano, catalán, gallego e inglés!

Por Ejemplo.
- Esta mañana estaba *cantada* Porque fui a correr. (*cantada* en vez de *cansado*)
- De *ver* en Cuando voy al cine. (*ver* en vez de *vez*)
- He comprada una mesa con * cojines *. (*cojines* en vez de *cajones*)
- Querido * Satán *, quiero una muñeca. (*Satán* en Lugar de *Santa*)
- Tenía el pelo de color *peligroso*. (*peligroso* en vez de *pelirrojo*)


La Luz necesita unos 1000 palabras para finales de enero! Podremos ayudarla a conseguirlas? Si no las consigue tendrá que dejar esta línea de investigación para que no tendrá material.

La forma de enviarle la información es fácil y rápida. Sólo tiene que pulsar el enlace y enviarle los ejemplos rellenando el formulario.

Clica aquí para ir al formulario.


Gracias a todos por leer el post y gracias aún más si puedes ayudarla. Piensa que la investigación es como una piña de "castellers", uno solo no va a ninguna parte, pero todos juntos ... hacemos una torre humana y nos elevamos hasta el cielo!

Ajuda per a una recerca de la Luz Rello

Hola a tots,

Ja sabeu que la Luz Rello és una investigadora espanyola que en aquests moments està fent el seu post-doctorat als Estats Units. La seva recerca es mou en l'àmbit de la dislèxia, donat que ella mateixa és dislèctica. La Luz és una persona molt generosa en general, però que a més a més ha contribuït al Glifing amb l'anàlisi dels nostres resultats. Els que ja la coneixeu segur que l'admireu, perquè aquest és l'efecte que causa la Luz al seu voltant.

La generositat amb generositat es paga i és per això que us demanem que dediqueu una estona a enviar-li informació sobre errors de lectura, parla o escriptura de paraules que, equivocant-te, esdevenen altres paraules. Us envio un exemple donat per ella mateixa: Que no us desanimi l'idioma, els errors poden ser en castellà, català, gallec i anglès!

Por ejemplo.
— Esta mañana estaba *cantado* porque fui a correr. (*cantado* en vez de *cansado*)
— De *ver* en cuando voy al cine. (*ver* en vez de *vez*)
— He comprado una mesa con *cojines*. (*cojines* en vez de *cajones*)
— Querido *Satán*, quiero una muñeca. (*Satán* en lugar de *Santa*)
— Tenía el pelo de color *peligroso*. (*peligroso* en vez de *pelirrojo*)


La Luz necessita unes 1000 paraules per a finals de gener! Podrem ajudar-la a aconseguir-les? Si no les aconsegueix haurà de deixar aquesta línia de recerca perquè no tindrà material.


La forma d'enviar-li la informació és fàcil i ràpida. Només heu de clicar l'enllaç i enviar-li els exemmples omplint el formulari.

Clica aquí per accedir al formulari.

Gràcies a tots per llegir el post i gràcies encara més si podeu ajudar-la. Penseu que la recerca és com una pinya de castellers, un de sol no va enlloc, però tots junts... fem una torra humana i arribem al cel!

Carta del equipo Glifing a un entrenado muy especial

Hola Juan,
                                                                                                    
Somos el equipo Glifing y, con esta carta, queremos informarte de cómo está yendo tu entrenamiento:      
__________________________________________________________                                                                                    
Tras tu 1ª evaluación Glifing decidimos que lo que más te convenía era practicar con muchas no palabras cortas, recuerda que las no palabras son una cadena de letras que puedes leer como si fuesen palabras pero que normalmente no tienen ningún significado.

Parece que tomamos una buena decisión y que tú has trabajado como un campeón, porque este ha sido el resultado:


Cada franja oscura refleja los resultados de la primera evaluación y de la primera semana glifeando. La barra amarilla refleja tus resultados actuales. Se nota la diferencia, ¿verdad?

Tu mejora más pronunciada la encontramos en los monosílabos, es decir, las palabras más cortas, pero ya empieza a notarse también en las palabras de dos sílabas.

Lo único que tenemos que hacer ahora es seguir trabajando en este tipo de estructuras de dos sílabas, más adelante entraremos en las 3 sílabas y al final podrás leer con mayor velocidad cualquier cosa que te pongan por delante.

Otro dato importante es que al inicio tu tasa de errores podía llegar al 40% y ahora apenas llegas al 10% de errores. Mira en el gráfico cómo se ha reducido la franja marrón, la de los errores, y como se ha ampliado la parte amarilla, la de las palabras leídas correctamente.

Sabemos que todo entrenamiento, a veces puede resultar pesado o frustrante.

En todos los aprendizajes hay momentos en los que uno siente que no está avanzando, que no aprende. Este fenómeno ha sido estudiado por muchos psicólogos y lo llaman la “curva del aprendizaje”.
La curva del aprendizaje puede hacer pequeñas mesetas, es decir, realizamos las mejoras como a trompicones y a veces nos paramos en una meseta, en ese momento es cuando sientes que no estás aprendiendo, pero justamente es en ese momento cuando estamos sedimentando todo lo adquirido.


A veces incluso puede haber pequeños retrocesos, pero ahí no tenemos que preocuparnos, porque si has llegado una vez a la meseta, quiere decir que puedes volver a llegar. Tú ya has estado ahí, así que sólo tienes que buscar la manera de volver a subir. ¿Cómo lo harás? Siguiendo con el entrenamiento. En el dibujo hemos puesto las mesetas y la caída, ¿ves la escalera que te devuelve a la meseta? La escalera es tu tesón y fuerza de voluntad. Llegarás de nuevo a la  meseta. Y llegados ahí solo hay que disfrutar con los avances, coger aire… y seguir avanzando.
Al final del camino, siempre, siempre, siempre… ¡hay recompensa!

¡Un abrazo del equipo Glifing y gracias por glifear con nosotros!


Presentació Glifing a l'Escola

Vine a la presentació 

10 de setembre 2014

Amb 








Un mètode desenvolupat per especialistes amb el qual entrenem, de manera sistemàtica i lúdica, les habilitats lectores dels nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge, tant a l'escola com a casa.



Informació sobre la presentació: 

Localització: Col·legi de Llicenciats de Catalunya Rambla Catalunya, 8. pral. 08007 Barcelona Horari: Dimecres 10 de setembre de 12:00 a 14:00
Preu: Gratuït (places limitades per ordre d'inscripció)

Després de la presentació s'oferirà un "pica pica" als assistents"

Reserva la teva plaça avui mateix a través del formulari d'inscripció: FORMULARI, trucant al 93 210 70 24 o al correu info@integratek.es

Parlem de Solucions a Castelldefels el proper 30 de setembre de 2014


El proper dia 30 de setembre del 2014 de 19 a 20:30hores, tindrà lloc a la Biblioteca Central de Castelldefels una xerrada gratuïta que porta per títol: "Dificultats de Lectura: Parlem de Solucions"

Amb la col·laboració de Motivació Educativa i de l'equip de la Biclioteca Central de Castelldefels!

Com arribar-hi? 
Cal inscripció prèvia.

Parlem de solucions a Sant Sadurní d'Anoia el proper 13 d'Octubre de 2014

El proper dia 13 d'octubre del 2014 de 19 a 20hores, tindrà lloc al Casal d'Entitats de Sant Sadurní, una xerrada gratuïta que porta per títol: "Dificultats de Lectura: Parlem de Solucions"

Amb la col·laboració de PsycSSadurní i de l'equip del Casal d'Entitats!

Com arribar-hi?

La discriminación se puede desaprender




Este experimento llevado a cabo por una maestra de escuela nos muestra cuán fácil es inculcar la discriminación basada en cualquier diferencia. Pero también nos hace ver que es igualmente posible modificar las creencias que sustentan los prejuicios discriminatorios.

Los niños con dificultades de lectura a menudo se sienten discriminados por su entorno. Se sienten diferentes e inferiores a sus compañeros y es muy fácil que éste sentimiento se vea respaldado por el comportamiento discriminatorio del entorno.

A Pablo le cuesta leer, hace tiempo que quedó rezagado de sus compañeros.  
Antes de que en la escuela tocase aprender a leer, Pablo era uno más, era un niño despierto y divertido. Cuando aprendieron a leer, sus compañeros lo aventajaron de forma rápida y evidente, por lo que Pablo empezó a sentir que algo no funcionaba bien en él. Como la lectura es una vara de medir la inteligencia en la escuela, Pablo se sintió tonto e incompetente. 
Cuando le tocaba leer en voz alta, algunos de sus compañeros se reían, otros lo compadecían, incluso hubo algunos que se aburrían porque tardaba mucho en terminar de leer. La maestra se desesperaba y en casa, sus padres estaban tan preocupados por su futuro que hicieron esfuerzos enormes para que Pablo leyera como los demás niños.  
Pablo se fue convirtiendo en un niño inseguro e introvertido, aunque podría haberse convertido en un niño gamberro y ruidoso. Ambos patrones de comportamiento añaden obstáculos para su éxito académico. Pablo, un niño que sólo tenía dificultades de lectura, acumuló otras dificultades (de comportamiento, memoria, estado de ánimo, actitud, autoestima baja…) que afectaban no sólo a sus resultados académicos si no a su desarrollo vital. 

La historia de Pablo es la de cientos de niños y niñas con dificultades de lectura cuyo mayor obstáculo no son las letras y las palabras (que lo son), si no la incomprensión de su entorno. Pero como nos muestra el vídeo de Miss Elliot, la discriminación se puede desaprender.

Tot és possible

Estrelles de l’esport, escaquistes d’elit, medallistes olímpics. Tot i tenir talents i habilitats diferents tenen una cosa en comú: l’entrenament.

 Els científics encara estan buscant allò que diferencia aquests súper-humans de la resta. La nostra cultura de la competició fa que les fites dels guanyadors ens semblin sobrehumanes. Però quan els pregunten per la recepta de la victòria, tant els medallistes olímpics com els escaquistes d’elit coincideixen en un ingredient: la perseverança.

Quan un atleta bat un rècord mundial per qüestió de dècimes de segon, és perquè ha passat mesos i fins i tot anys millorant segon a segon la seva marca. L’estratègia de l’escaquista és fruit de centenars de partides jugades.

 Des d’aquesta perspectiva...

Amb l’entrenament adequat tot és possible. 

Ja sabem la recepta de l’èxit, però quina és la recepta de l’entrenament adequat?

1 La constància 


Evidentment si entrenem mitja hora a la setmana, no assolirem el mateix que si entrenem mitja hora quatre cops per setmana. Així mateix, si interrompem l’entrenament durant un període excessiu de temps, és probable que perdem part del que havíem guanyat.

 2 L’adequació 


Si entrenem amb u
na intensitat excessivament baixa, encara que entrenem cada dia no millorarem gaire. Si per contra entrenem amb massa intensitat, ens podem fer mal i frustrar-nos, amb la qual cosa tampoc millorarem i, fins i tot és possible que abandonem l’entrenament.

3 La motivació 


És el pilar fonamental de qualsevol repte. Neix de la visualització dels objectius que ens proposem, ja sigui guanyar una marató o fer dos llargs més a la piscina. Cal fer de l’entrenament un element motivador en si mateix, d’aquesta manera alimentem la voluntat de superar-nos dia a dia.

Us sona aquesta recepta? És la que vàrem fer servir a l’hora de crear el Mètode Glifing! En parlem en aquest tall del Tot és Possible de RAC1 amb Elisenda Camps. Un programa que ens recorda dia a dia que tot és possible.

Com va començar l'aventura Glifing

Sóc Montserrat Garcia, mare, psicòloga i empresària. Em defineixo amb aquests tres conceptes perquè són els que donen sentit a la història que us vull explicar: l'origen del Glifing.


Sóc mare d'una noia i de dos
nois, la Júlia, en Jan i en Mario. En Mario, el petit (un petit de 18 anys), sempre havia anat malament a l'escola, des de molt petit ja vàrem veure que l'escola no era el seu lloc ideal. Plorava quan el deixàvem, i sovint patia mals de panxa i de cap al matí abans d'entrar.

Una anècdota molt gràfica es remunta a quan en Mario tenia només 5 anys i acabava de començar 1r de primària. Un dia en sortí d'escola en Mario em va preguntar “Mama, què haig de fer per poder treballar?”

A l'escola varen definir a en Mario com a

 “nen molt intel·ligent, amb bloqueig emocional”

i sota aquest marc vàrem anar passant dies i anys, i el fracàs cada vegada era més extensiu.

De primer el fracàs afectava a les assignatures relatives a les llengües, però de mica en mica va anar agafant altres àrees i com efecte “taca d'oli” va ocupar totes les matèries, perquè a la fi en Mario va tirar la tovallola i on no mancaven els coneixements, com a gimnàstica i a plàstica, va acabar mancant l'actitud.  I llavors vàrem canviar la capsa on l'havíem posat i ja no era

“nen intel·ligent amb bloqueig emocional”,

i va passar a ser

“nen que pot, però que no vol”.

I d'aquí va passar a ser 

“nen al que no podem ajudar, perquè ell no es deixa ajudar”.

Quan en Mario estava a 6è de primària vaig pensar que si en Mario era intel·ligent i no ens en sortíem, que potser darrera del pretès “bloqueig emocional” se'ns amagava alguna altra cosa... Quina cosa? Doncs algun “error cognitiu” que no el permet fer bé algunes de les coses que calen per tirar endavant a l'escola... això ho va pensar la mare, és a dir, jo amb el barret de mare.

Vaig deixar el barret de mare i em vaig posar el barret de psicòloga... i vàrem descobrir que a 6è de primària teníem en Mario llegint 43 paraules per minut, la qual cosa correspon a una edat lectora de 1r de primària.

Va ser amb aquest problema que vaig anar a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona a cercar respostes.

Però abans de continuar, deixeu-me que us digui un parell de coses:

1r) Tots els nens que tenen dificultats d'aprenentatge, acusen problemes emocionals, sovint els problemes emocionals són una conseqüència i no pas la causa de les dificultats d'aprenentatge.
2n) No hi ha nens que no vulguin aprendre, no hi ha nens que no vulguin fer bé les coses, hi ha nens que no poden perquè alguna cosa els ho impedeix. I els nens que "no es deixen ajudar" són nens que han après que els adults que diuen que els volen ajudar, en el fons ja han decidit que els nens "no volen", per tant, molts tiren la tovallola.

Abans de seguir podeu veure aquest conte com exemple:

La resta... és la gestació del Glifing:

De primer vàrem centrar-nos, amb alguns professionals de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en les teories vigents en matèria de dificultats d’aprenentatge en general, per acabar centrats en les dificultats de lectura.

Per què lectura? Doncs perquè el 80% de les dificultats d'aprenentatge ho són de lectura i perquè un 60% del fracàs escolar es pot explicar pels problemes de lectura. La importància que la lectura té en el nostre sistema educatiu i en el nostre entorn cultural és evident! Així que els nens amb aquesta mancança s’arrosseguen per les escoles lluitant contra els elements per sobreviure en un món que els recorda cada dia que ells “no són prou bons”, no són prou bons per aprovar, per fer feliços als seus pares, per arribar a les exigències de la mestra, per comparar-se amb els seus companys... Oi que podeu imaginar com és de dur això?

Un cop vàrem decidir que el problema que volíem resoldre era el de la dificultat lectora, vàrem iniciar un estudi teòric vers els processos lectors i vàrem buscar bibliografia sobre experiències que s’estaven duent a terme en altres països.

Tot això ens va portar al disseny d’un primer pilot, i en Mario va ser el nostre conillet d’índies. Rere un primer bloc d’entrenament en Mario va passar  de llegir 43 ppm a llegir-ne 60, en un segon bloc de sessions va passar de les 60 a les 90 i finalment, en un tercer bloc d’entrenament vàrem estabilitzar-nos entre les 120 i 140 ppm, depenent del text llegit.

Això va ser tot un èxit, personal pel Mario, professional per a l’equip i social si aconseguíem que altres nens es poguessin beneficiar de la troballa.

Des d’aleshores, no hem deixat de treballar amb diferents professionals implicats: psicòlegs, pedagogs, mestres, logopedes, escoles i sobretot els nens amb dificultats d’aprenentatge, tant des de les escoles, com des dels diferents centres de reeducació psicopedagògica que han cregut en les noves tecnologies i les noves aplicacions.

I avui, amb la mateixa il·lusió del primer dia, seguim treballant per a que el Glifing arribi a tots els qui ho necessiten.



Ningú és perfecte

Tots tenim alguna cosa, i sovint més d’una, que per més que ho intentem no ens en sortim de fer-la bé. Pot ser dibuixar, patinar, cuinar, tocar la guitarra o la flauta dolça. Ningú és perfecte!

De ben segur que això que no fem gaire bé no és la nostra activitat preferida i tothom ho entén. A ningú se li acut demanar a algú a qui li manca habilitat per tocar la flauta dolça que toqui una cançó davant d’una orquestra de músics experts.

Però encara sembla que ens costa entendre que la lectura és una habilitat adquirida i que no tots partim del mateix punt. Encara hi ha nens i nenes amb dificultats de lectura que s’ho passen malament a l’escola perquè el seu entorn no entén que no és que no vulguin llegir com els seus companys, és que no poden.

La lectura és fonamental a l’escola perquè la paraula escrita és el principal mitjà de transmissió del coneixement en la nostra cultura. Aprendre a llegir i fer-ho bé és clau per a l’èxit acadèmic i per això cal que ajudem als nens i nenes amb dificultats de lectura a assolir un nivell de competència lectora suficient per al seu correcte desenvolupament.


Però cal que ho fem amb cura i constància, motivant-los a millorar dia a dia. Recordant que a ningú ens agrada fer allò que no fem bé i recordant que ningú és perfecte, però tots som perfectament imperfectes.

No us perdeu l'entrevista a Montserrat Garcia al programa de ràdio Ningú és Perfecte de Ràdio Valira! 

Dinar de germanor de voluntaris 2014

Ens passem el dia envoltats de lletres i paraules, però ara ens manquen per expressar l'emoció i la gratitud que sentim en haver pogut reunir la nostra creixent família de persones compromeses amb el futur dels nens i nenes amb dificultats de lectura.

Ens sumem al dibuix de l'Ainara!

Moltes gràcies a tots i totes per venir, però sobretot per ajudar-nos a ajudar als nens i nenes amb dificultats de lectura.

Gràcies a tots i totes per compartir amb nosaltres les vostres paraules avui que ens manquen:




Ha estat una experiència inoblidable! 

Els avantatges de tenir un cervell Dislèxic

Fa pocs dies llegíem The surprising Upside of a Dyslectic Brain”. Un article escrit per Annie Murphy Paul al seu blog. 


Us recomanem que el llegiu, però com que està en anglès i a nosaltres ens agrada eliminar barreres, a més de l’enllaç compartirem amb vosaltres un petit resum del seu contingut.

Des que es va documentar el primer cas de “ceguesa de paraules” fa més d’un segle, els científics han buscat les causes de la dislèxia i teràpies per tractar-la. Però recentment, la recerca entorn a la dislèxia, ha pres un gir sorprenent: trobar i descriure en quines habilitats, les persones amb dislèxia superen les persones normo-lectores.

  • Fa cinc anys es va crear el “Yale Center for Dyslexia and Creativity” per investigar les fortaleses de les persones amb Dislèxia.
  • Fa set anys es va fundar el “Laboratory for Visual Learning” al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, per explorar els avantatges que dona la Dislèxia en determinats camps científics visualment intensius.

Aquesta recerca ha dut a troballes sorprenents que estan conduint a una nova manera de veure la dislèxia: no només com un impediment, sinó com un avantatge especialment en els camps artístic i científic. 

Encara hi ha molt que no sabem sobre la dislèxia, però poc a poc anem descobrint nous aspectes d’aquesta condició. Per exemple, alguns experiments han mostrat que moltes persones amb dislèxia tenen una visió perifèrica millor que moltes persones normo-lectores (explicació de l’experiment a l’article complert).  La visió perifèrica és la que ens permet visualitzar globalment una escena i, per exemple, trobar patrons que altrament serien difícils de percebre.

La Dr. Von Károlyi i els seus co-autors a la revista “Brain and Language” diuen “la dislèxia no hauria de ser descrita només com un dèficit, sinó també com un talent”.

I vosaltres, què en penseu?