Ningú és perfecte

Tots tenim alguna cosa, i sovint més d’una, que per més que ho intentem no ens en sortim de fer-la bé. Pot ser dibuixar, patinar, cuinar, tocar la guitarra o la flauta dolça. Ningú és perfecte!

De ben segur que això que no fem gaire bé no és la nostra activitat preferida i tothom ho entén. A ningú se li acut demanar a algú a qui li manca habilitat per tocar la flauta dolça que toqui una cançó davant d’una orquestra de músics experts.

Però encara sembla que ens costa entendre que la lectura és una habilitat adquirida i que no tots partim del mateix punt. Encara hi ha nens i nenes amb dificultats de lectura que s’ho passen malament a l’escola perquè el seu entorn no entén que no és que no vulguin llegir com els seus companys, és que no poden.

La lectura és fonamental a l’escola perquè la paraula escrita és el principal mitjà de transmissió del coneixement en la nostra cultura. Aprendre a llegir i fer-ho bé és clau per a l’èxit acadèmic i per això cal que ajudem als nens i nenes amb dificultats de lectura a assolir un nivell de competència lectora suficient per al seu correcte desenvolupament.

Però cal que ho fem amb cura i constància, motivant-los a millorar dia a dia. Recordant que a ningú ens agrada fer allò que no fem bé i recordant que ningú és perfecte, però tots som perfectament imperfectes.

No us perdeu l'entrevista a Montserrat Garcia al programa de ràdio Ningú és Perfecte de Ràdio Valira! 

No me gusta leer

Aprender a leer correctamente y a una velocidad adecuada, es una de las habilidades más importantes que se adquieren en el primer ciclo de la Educación Primaria.

Para los niños y niñas con dificultades de lectura, éste es un período crítico, porque en él perciben su dificultad en comparación con sus compañeros de clase.

Si a un niño le gustan los cuentos, le gusta leer. 

Manifestar disgusto ante la tarea de leer, puede ser un indicativo de dificultades en el aprendizaje de la lectura. 

En nuestras visitas a los centros educativos, hemos constatado que al final del primer ciclo de primaria se da el salto de "me cuesta leer" a "no me gusta leer".

El "no me gusta" como defensa:

Puede pasar desapercibido, pero este salto es uno de los determinantes para el futuro académico. En nuestra cultura la lectura es fundamental para la adquisición de conocimiento. Cuando un niño con dificultades de lectura se escuda en un "No me gusta" puede acabar renegando de todo lo académico.

Para evitar llegar al desencanto académico, es fundamental identificar el problema y actuar en consecuencia. Un niño que sabe que tiene dificultades de lectura es un niño que no se culpa a sí mismo.

Recuperar el gusto:

Padres y educadores nos preocupamos cuando un niño nos dice "no me gusta leer". Nos alarmamos ante lo que nos parece una actitud voluntaria de rechazo. No lo comprendemos y buscamos como locos maneras de motivarlo para que adquiera gusto por la lectura.

• Ayudar a un niño a vencer la dificultad que entraña para él la lectura es la mejor forma de motivarlo para que coja un libro. 
• Comprender sus dificultades y proporcionarle libros que pueda disfrutar. 
• Entender y recordarle que no es que no quiera leer, es que le cuesta mucho.

“Antes no me gustaba leer, pero con la ayuda de Glifing ahora veo que lo hago mejor y lo que sé es que me gusta." 

Inés, 10 años

Porque no olvidemos que si a un niño le gustan los cuentos, le gusta leer.

¡Gracias Inés por recordárnoslo!

Per què parlem d'edat lectora?

Parlar d'edat lectora ens ajuda a entendre quin és el grau de dificultat de lectura de l'alumne. Aquesta perspectiva ens facilita la presa de consciència de com la dificultat pot arribar a afectar la resta d'assignatures, al seu interès per les matèries, a la seva capacitat d'estudiar amb més o menys èxit... 

Aquesta visió ens ajuda a comprendre millor als alumnes amb dificultats de lectura i, si els comprenem millor, podem ajudar-los millor.

Tot sovint, trobem alumnes de 6^è de primària o fins i tot 1^r d'ESO que, malgrat tenir una intel·ligència normal o superior, tenen una edat lectora de 2ⁿ o 1^r de primària. Això vol dir que llegeixen quantitativament i qualitativa com els nens i nenes de 2ⁿ o 1^r de primària.

Amb aquest nivell lector i les seves dificultats de lectura s'enfronten als continguts i l'exigència del seu curs normatiu i la seva edat. Si no actuem, amb el temps, la distància entre la seva edat de lectura i el seu curs normatiu es pot fer més gran.

No podem deixar que aquests nens i nenes se sentin incapaços enfront d'un sistema educatiu fonamentat en la lectura.

Hi ha actuacions que podem dur a terme a les aules per minimitzar els efectes negatius de les dificultats de lectura. 

Dificultats de lectura i autoestima

Les dificultats de lectura poden suposar un entrebanc a l'escola. Anar a l'escola és una de les activitats més importants, si no la més important, que els nens fan diàriament. No sortir-se'n a l'escola pot ser un cop per a la seva salut emocional. 

Sovint ens trobem que els nens i nenes amb dificultats de lectura manifesten autoestima baixa, retraïment, tristesa, rebuig vers l'escola, manca d'interès en els estudis, actituds rebels, des motivació... i és que equivocar-se fa mal!

Les persones acostumem a voler fer bé les coses que ens proposem. Tots els nens i nenes voldrien tenir bons resultats a l'escola. Quan les seves dificultats de lectura els impedeixen tenir resultats proporcionals al seu esforç, aquests nens i nenes es desanimen molt.

A causa de les notes i de la seva actitud des motivada, els adults que formen part del seu entorn poden caure en dir-los que no s'esforcen prou, que no s'hi fixen o que han de millorar la seva actitud. A més a més, a mesura que es van fent grans, aquests nens i nenes van veient com augmenta la distància amb els seus companys i companyes.

Tots aquests factors fan que, en molts casos, llencin la tovallola.

El primer pas per evitar aquest abandonament és entendre el problema: des de casa i des de l'escola.

Els nens no diagnosticats solen sentir-se culpables de les seves dificultats i es comparen constantment amb els seus companys, la qual cosa els fa sentir inferiors.

Saber quines són les seves dificultats i com poden afrontar-les, així com una bona comprensió de la problemàtica per part de l'entorn són fonamentals per minimitzar els efectes emocionals negatius.