Què és el Glifing?

El Glifing és un mètode d'entrenament de la lectura que permet entrenar-se de forma sistemàtica, adaptada a cada usuari i en un format lúdic.


Les persones amb dificultats de lectura poden aprendre a llegir millor i més ràpid, si s'entrenen d'una manera adequada i amb la suficient constància i intensitat.

Aquí t'ho expliquem:


Nens més feliços: l'objectiu final del Glifing

L'objectiu principal de l'entrenament és millorar les habilitats lectores dels alumnes amb dificultats en l'adquisició de la fluïdesa lectora esperada.

En el camí que ens porta a aquest objectiu final hi trobarem una sèrie de metes prèvies:
  • Disminució dels errors en la lectura (a curt termini)
  • Millora de la capacitat de memòria de treball
  • Increment de la velocitat de lectura (a mig i llarg termini)
  • Augment del nivell de comprensió
Així mateix, l'entrenament de les habilitats lectores ens reporten una sèrie de beneficis indirectes que nosaltres anomenem “efectes col·laterals desitjables”, i que són:


  • Augment de la confiança, la seguretat i l’autoestima
  • Millora del rendiment acadèmic
  • Millor integració a l'escola i a la societat
  • Augment del benestar subjectiu

Així doncs, ajudant a llegir millor fem nens més feliços.

I aquest sí que és un gran objectiu!

La memòria de treball

El Mètode Glifing d'entrenament de la lectura treballa incidint en altres habilitats cognitives necessàries per a la pròpia lectura, però també pels aprenentatges en general. Estem parlant de les funcions executives.

Una d'aquestes habilitats és la Memòria de Treball, i avui us en volem parlar.

La memòria de treball o memòria operativa (Bennetto, Pennington i Rogers, 1996 ) és l'habilitat per emmagatzemar i manipular informació durant un curt espai de temps. És imprescindible per manipular informació mentalment i, per tant, està a la base de qualsevol raonament, aprenentatge o capacitat de comprensió. Així mateix, sembla ser que la memòria de treball és responsable del control de l'atenció i de la recuperació de dades de la memòria a llarg termini (Baddeley, 1999).
La memòria de treball permet mantenir activada la informació necessària per guiar la conducta durant el transcurs de l’acció. Necessitem captar i manipular els estímuls rellevants de l'entorn, més mantenir present una representació mental de l’objectiu que ens guia, així com avançar una previsible situació futura. Tot això ha de mantenir-se activat alhora per tal de poder executar amb èxit una operació mental.


Què ens pot reportar una mala memòria de treball? 
Dels treballs de la Dra. Alloway es desprèn el següent perfil de comportament en els alumnes amb un dèficit en la memòria de treball:
  • Baixa habilitat en lectura i matemàtiques

  • Reservats davant el grup, no massa participatius

  • Es mostren preocupats pel fet de no poder recordar tota la informació que reben

  • Sovint els professors els “mal diagnostiquen” com a problemes de dèficit 

    d'atenció i diuen d'ells coses com que no escolten o que estan sempre distrets


  • Obliden instruccions

  • Obliden fets recents

  • Dificultat per mantenir els passos en tasques complexes

  • Incapacitat o dificultat per resoldre tasques que impliquin recordar i processar informació

Què és important saber de la memòria de treball? Que és limitada i que es pot entrenar.
La memòria de treball té un límit, es parla de 6 o 7 unitats d'informació (per a un adult) que poden ser emmagatzemades i manipulades. I es pot reforçar amb la pràctica i l'entrenament adequats.

Ja se sabia que els resultats en memòria de treball tenien una alta correlació amb els resultats en quocient intel·lectual, i això duia a plantejar la hipòtesi que memòria de treball i quocient intel·lectual fossin el mateix, però justament les diferències entre aquestes dues mesures poden donar llum sobre les diferències de resultat acadèmic entre subjectes que en principi tenen altes puntuacions de quocient intel·lectual. Una bona memòria de treball és important per assegurar uns bons resultats acadèmics.


Equivocar-se fa mal, literalment!


Així de fàcil: equivocar-se fa mal, literalment. Tots podem recordar aquelles vegades que ens hem equivocat i que ens ha sabut tan de greu que quasi hem sentit un dolor físíc i, si no ha estat un dolor físic, al menys ha estat un dolor intel·lectual o emocional. Un dolor que de vegades es manifesta com ràbia o alguna altra forma de malestar psicològic.
mom_hug
En Glif també pateix quan s'equivoca,
però sap que la propera vegada ho
farà millor.  

Equivocar-se i adonar-se de l'error es tradueix en una corba d'activació neuronal que es produeix en el cervell. Aquesta activació neuronal es produeix, anatòmicament parlant, al costat de les neurones que detecten el dolor. Així doncs, aquesta relació entre error i dolor, té una raó de ser molt poderosa.

Per altra banda, sentir dolor davant l'error té el seu aspecte adaptatiu: si quan ens equivoquéssim no ens adonéssim o no ens “fes nosa”, no faríem res per aprendre i evitar un nou error. Així, aquest malestar esdevé motor d'aprenentatge.

Però abans hem dit que l'activació neuronal dibuixava una corba; alguns investigadors han estudiat la corba que descriuen els cervells de diferents alumnes. Els resultats diuen que els estudiants amb bons resultats acadèmics tenen una corba d'activació ben ajustada: aquella que els permet adonar-se'n de l'errror i sentir el malestar necessari que els durà a esforçar-se per rectificar i millorar, per no tornar a equivocar-se.

Altrament, quan la corba no està ben ajustada podem trobar dos casos:

  • si la sensació de malestar és massa forta, ens podem bloquejar, si el dolor és massa fort podem decidir, en lloc de procurar fer-ho millor, no fer-ho mai més. Seria com caure i no tornar-se a aixecar.
  • si, contràriament a això, no hi ha sensació de malestar, tampoc mirarem de millorar i no podrem beneficiar-nos de l'error, a través de la motivació a l'aprenentatge.
Així que: equivocar-se fa mal, però és un dolor terapèutic, que ens ajuda a millorar. I això és el que hem de transmetre al nostres entrenats.

Sovint els pares o els mestres es queixen de la manca de tolerància a la frustració dels seus fills i alumnes. I és normal que es queixin, perquè les persones amb manca de tolerància a la frustració esdevenen ells mateixos el pitjor enemic en el camí d'aconseguir les seves fites. Potser hem d'ensenyar-los a acceptar l'error per tal d'ajudar-los a que el seu cervell pugui configurar un corba d'activació ajustada i adaptativa.

Potser els primers que hem d'aprendre a acceptar l'error com a part de l'aprenentatge som tots nosaltres i després també hem d'acceptar que si alguna cosa la fem malament... paciència... com ha dit sempre la meva mare: “qui té boca s'equivoca, i equivocar-se és de savis... o no, però ens fa humans”.

Testimoni d'una mestra que ha treballat amb el Glifing


Aquesta entrada no l'hem escrit des d'Avesedari. Es tracta del testimoni de l'Ana, una mestra que ha aplicat el mètode Glifing a la seva escola amb els nens que presentaven dificultats de lectura. Li hem demanat permís per compartir el seu escrit. Aquí us el deixem.

Quan vaig iniciar el pràcticum a Avesedari no sabia que aprendria tant i que descobriria una metodologia de treball tan valuosa pels alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge, tenint en compte que estan molt centrades en la lectura i la seva comprensió.
Gràcies a l'oportunitat de seguir col·laborant amb Avesedari després del pràcticum, és quan més he pogut gaudir de l'èxit de l'entrenament lector. 
A l'escola, després de treballar de forma constant el 2n trimestre, i  fer el que hem pogut aquest darrer trimestre, ha estat impressionant la millora en tots els alumnes de 1r que han participat d'aquest entrenament. Com, mica en mica, han anat automatitzant síl·labes i han anat agafant confiança i els hi ha pujat l'autoestima!! 
En Miquel, un nen que estava molt bloquejat (recordeu que no podia llegir i plorava amb un "no és que no vulgui llegir, és que no puc!") em deia ahir, ENTUSIASMAT, que li ENCANTAVEN les sessions Monemo. L'hauríeu d'haver vist i sentit. No tinc paraules per expressar la seva alegria i també la meva.
Com el cas del Miquel, us en podria parlar del Ricard que ha canviat moltíssim o de la Clàudia que llegia lletra per lletra...
Aquests darrers dies, quan he passat les proves de lectura a alumnes entrenants i alumnes de risc no entrenants, he comprovat que els entrenants llegien amb molta més confiança, seguretat i fluidesa que els no entrenants. Després de més de quatre mesos sentint síl·labes i més síl·labes he vist (i sobretot, he sentit) el resultat. Espectacular!!
Les famílies amb les que he parlat estan molt contentes i agraïdes i les mestres tutores no estan angoixades pel baix rendiment lector d'aquests nens!! 
Per acabar, voldria deixar-vos una pluja d'idees, pensaments i preocupacions que em genera el descobriment d'aquest entrenament lector:
- Si les dificultats lectores es generen en l'entorn escolar, és aquest entorn qui les ha de resoldre.
- Com es podrà generaltizar aquest entrenament a altres casos molt necessitats d'un entrenament lector intensiu? 
- Amb quins recursos comptarem per fer-ho possible, tal i com estan les coses avui en dia?
- Aquest entrenament és com si hagués trobat la gallina dels ous d'or!! Com m'enfrontaré a altres casos sense aquest recurs fàcil, senzill, motivador, ràpid i sobretot eficaç??
Els alumnes amb dificultats d'aprenentatge són una constant en les aules d'arreu. Són alumnes que no detectats i no entrenants correctament, pateixen molt durant tota la seva escolaritat. Ho he viscut moltes vegades, massa vegades. Ara és un bon moment per canviar la trajectòria d'aquestes persones, us animo a que proveu i comproveu les possibilitats i èxits d'aquest entrenament.
Estic a la vostra disposició per tot allò que necessiteu.
Una abraçada molt forta,
Ana Milla


Diversitat, nivell de competència i motivació.

Els mestres tenen un gran repte quan es posen cada dia davant de 25 o 30 alumnes. Tots ells diferents. Diferents en la seva preparació, en les seves vivències, en el suport que reben des de casa i diferents en el seu ritme d'aprenentatge, en les seves capacitats, en els seus interesssos i en les seves motivacions. Per dir només algunes de les variables...

Si tots els nens són diferents... com és que els demanem el mateix a tots? Com és que els ensenyem a tots d'una mateixa manera? Potser els enfocaments i les eines tradicionals no permetien la diversificació necessària. O potser tenim una falsa idea sobre la justícia: Justícia no és donar a tots el mateix, sinó donar a cadascú allò que necessita.

Ara, les noves tecnologies ens permeten adaptar-nos a cada alumne segons el seu ritme d'aprenentatge. Això és el que proposa el neurocientífic Daniel T.Willingham en el seu llibre “Per què als nens no els agrada anar a l'escola?”

Willingham ens diu que l'escola ha d'adaptar-se als alumnes i no a l'inrevés, i el mateix va dir la Irene Rigau, Consellera d'Educació, el dia de la presentació del llibre traduït al català. Però com es fa això?

Des d'Avesedari creiem que el primer que hem de fer és conèixer les potencialitats de cada alumne. Willingham marca una premisa clau: “Respecte dels límits cognitius dels alumnes”. I per a fer això hem de conèixer quins són aquests límits, els límits concrets de cada alumne.

Es per això que Avesedari proposa treballar segons els següents passos:

1- Analitzar i conèixer el perfil cognitiu de l'alumne.
Hem de saber en què és bo i hem de saber què li costa i perquè? No ho ha entès? No ho recorda? No ho sap expressar? En quin punt s'ha perdut i perquè s'ha perdut? No li interessa? No es pot concentrar? Es distreu sense poder-ho evitar?
Saber en què és bo ens permetrà “preparar-li dosis de reforç positiu”, bàsiques per motivar.
Saber què li costa i perquè permetrà dissenyar-li el seu camí d'aprenentatge, bàsic perno desmotivar.

2- Ajustar la demanda a la capacitat de l'alumne.
L'aprenentatge és un repte, però ha de ser un repte assolible. Si el repte és massa fàcil no motiva i si és massa difícil tampoc. El repte ha de ser aquell que l'individu pugui assolir amb un cert grau d'esforç. Assolir reptes és el que ens manté enganxats a la roda de l'aprenentatge. Però si no els podem assolir o no creiem poder-los assolir... és humà icomprensible tirar la tovallola ja que equivocar-se fa mal.

3- Valorar les millores respecte a un mateix i no tant respecte al grup.
L'esperit seria: aprendre a competir amb un mateix, per després poder col·laborar amb els altres.

En properes entrades del blog, desgranarem millor aquestes idees.

Us deixem amb aquesta interessant lectura que ja vàrem proposar a la nostra pàgina de facebook:

Altres trastorns o dificultats de l'aprenentatge


A banda de la dislèxia hi ha altres trastorns que dificulten el procés d'aprenentatge acadèmic dels nens i nenes als que cal fer atenció:


  • Trastorns del càlcul o discalcúlia
  • Dèficit d'atenció (amb o sense hiperactivitat TDAH)
  • Dificultats generals en tasques que requereixen l'ús de memòria fonològica a curt termini
  • Trastorn de l'expressió escrita
  • Dificultats per aprendre i memoritzar seriacions (taules de multiplicar, els mesos de l'any en l'ordre correcte, etc.)
  • Dificultats a l'hora d'aplicar les normes ortogràfiques
  • Lletra poc polida o fins i tot inintel·ligible

Per què és bo diagnosticar les dificultats de l'aprenentatge?

Quan tractem amb nens cal que siguem molt curosos per tal de garantir que desenvolupin al màxim les seves capacitats i ho facin mitjançant una evolució harmònica i feliç.

Moltes vegades, a partir de comentaris de mestres o pares, sentim la por que genera un diagnòstic o avaluació amb un resultat de dislèxia, dèficit d'atenció, hiperactivitat o simplement dificultats de lectura, entenent-los com etiquetes amenaçadores que condicionin negativament o limitin el desenvolupament emocional o acadèmic del nen

Abans de res compartim significat: les dificultats d'aprenentatge tenen un origen neurobiològic, per tant físic, com física pot ser la miopia o la coixesa. Per això, dir que un diagnòstic de dislèxia estigmatitza i pot condicionar el desenvolupament dels infants, és com dir que si posem ulleres a un miop estem condicionant el seu desenvolupament. 

Per altra banda, les persones entenem el món a partir de la categorització i la classificació del que ens envolta, per tant, acostumem a etiquetar tot allò que veiem, és la nostra manera de conèixer la realitat. Quan no "etiquetem" correctament, a partir del coneixement, ho fem incorrectament. És per això que molts nens amb dificultats d'aprenentatge acaben amb etiquetes com ara "mandrosos", "poc dotats", "amb manca d'esforç", etc.

El diagnòstic permet comprendre el problema i actuar en conseqüència. 

Una avaluació o diagnòstic ens aporta: 
  • Als professionals - informació acurada de quin és l’estat del nen o nena que els permet determinar la millor manera d’aportar-hi solucions. 
  • Als mestres - conèixer quins nens tenen dificultats i quina mena de dificultats tenen per tal de poder proporcionar-los els recursos necessaris. 
  • Als pares - tranquil·litat i perspectiva. Saber què passa als nostres fills i quins són els passos a seguir.
  • Als nens - reconeixement de la dificultat, des-culpabilització i motivació. L’entorn és coneixedor de la seva realitat diària i actua en conseqüència. 

Diagnosticar és conèixer la dificultat, posar-li nom, i actuar per superar-la o acomodar-nos a ella (el que sigui possible o més aconsellable en cada cas).

Diagnosticar permet dissenyar el camí a  seguir i uns objectius realistes.

Diagnosticar desculpabilitza i genera confiança. 

Per què parlem d'edat lectora?

Parlar d'edat lectora ens ajuda a entendre quin és el grau de dificultat de lectura de l'alumne. Aquesta perspectiva ens facilita la presa de consciència de com la dificultat pot arribar a afectar la resta d'assignatures, al seu interès per les matèries, a la seva capacitat d'estudiar amb més o menys èxit... 

Aquesta visió ens ajuda a comprendre millor als alumnes amb dificultats de lectura i, si els comprenem millor, podem ajudar-los millor.

Tot sovint, trobem alumnes de 6è de primària o fins i tot 1r d'ESO que, malgrat tenir una intel·ligència normal o superior, tenen una edat lectora de 2n o 1r de primària. Això vol dir que llegeixen quantitativament i qualitativa com els nens i nenes de 2n o 1r de primària.

Amb aquest nivell lector i les seves dificultats de lectura s'enfronten als continguts i l'exigència del seu curs normatiu i la seva edat. Si no actuem, amb el temps, la distància entre la seva edat de lectura i el seu curs normatiu es pot fer més gran.

No podem deixar que aquests nens i nenes se sentin incapaços enfront d'un sistema educatiu fonamentat en la lectura.

Hi ha actuacions que podem dur a terme a les aules per minimitzar els efectes negatius de les dificultats de lectura. 

De què parlem quan parlem de dificultats de lectura?

Parlem de dificultats de lectura o dislèxia quan trobem un rendiment lector significativament per sota de l'esperat, que no es pot atribuir a dèficits sensorials, baixa intel·ligència, problemes emocionals greus o a manca d'escolarització

La dislèxia té un origen neurobiològic. Això vol dir que el cervell d'un nen dislèctic, per raons físiques, processa la lectura amb molta més dificultat que el cervell d'un nen no dislèctic. El cervell, però, és plàstic i mitjançant un entrenament podem millorar el rendiment lector.  

La lectura és fonamental a l'escola, entorn seu giren dues de les coses més importants que fem al llarg de la nostra vida acadèmica: aprendre a llegir i, més tard, llegir per aprendre. Tenir dificultats en la tasca de llegir pot suposar un greu entrebanc a l'escola. 

És per això que és molt important que a les escoles es faci una detecció precoç de possibles dificultats de lectura i que aquesta vagi acompanyada d'una actuació eficaç

Dificultats de lectura i autoestima

Les dificultats de lectura poden suposar un entrebanc a l'escola. Anar a l'escola és una de les activitats més importants, si no la més important, que els nens fan diàriament. No sortir-se'n a l'escola pot ser un cop per a la seva salut emocional

Sovint ens trobem que els nens i nenes amb dificultats de lectura manifesten autoestima baixa, retraïment, tristesa, rebuig vers l'escola, manca d'interès en els estudis, actituds rebels, des motivació... i és que equivocar-se fa mal!

Les persones acostumem a voler fer bé les coses que ens proposem. Tots els nens i nenes voldrien tenir bons resultats a l'escola. Quan les seves dificultats de lectura els impedeixen tenir resultats proporcionals al seu esforç, aquests nens i nenes es desanimen molt.

A causa de les notes i de la seva actitud des motivada, els adults que formen part del seu entorn poden caure en dir-los que no s'esforcen prou, que no s'hi fixen o que han de millorar la seva actitud. A més a més, a mesura que es van fent grans, aquests nens i nenes van veient com augmenta la distància amb els seus companys i companyes.

Tots aquests factors fan que, en molts casos, llencin la tovallola.

El primer pas per evitar aquest abandonament és entendre el problema: des de casa i des de l'escola.

Els nens no diagnosticats solen sentir-se culpables de les seves dificultats i es comparen constantment amb els seus companys, la qual cosa els fa sentir inferiors.

Saber quines són les seves dificultats i com poden afrontar-les, així com una bona comprensió de la problemàtica per part de l'entorn són fonamentals per minimitzar els efectes emocionals negatius.




Alumnes amb dificultats de lectura: actuació a l'aula

Estadísticament s'estima que hi ha entre un 20% i un 25% d'alumnes amb dificultats de lectura a les nostres aules. Això vol dir que hi ha entre 6 i 8 nens i nenes a cada classe que tenen diferents graus de dificultats de lectura.

Els nens i nenes amb dificultats de lectura, tot i no tenir altres desavantatges intel·lectuals, poden patir davant diferents situacions que són molt habituals a l'escola

Aprofitem per recordar-vos que les dificultats de lectura tenen un origen neurobiològic i que, per tant, no és que aquests nens i nenes no vulguin llegir bé o no s'hi esforcin prou, és que no poden.

Una detecció precoç i una actuació eficaç són fonamentals per tal que aquests nens i nenes se'n surtin a l'escola. No obstant això, hi ha accions que, com a mestres, podem fer per tal d'ajudar a millorar l'experiència educativa d'aquests infants.

Actuació a l'aula: 
  • Llegir en veu alta: és convenient no fer-los llegir en públic per sorpresa. Avisar-los el dia abans i permetre que es preparin el text a llegir millorarà el seu rendiment lector i evitarà que sentin ridícul o que els companys els menyspreïn.
  • Escriure a la pissarra: sovint la dislèxia va acompanyada de problemes de grafia i faltes d'ortografia. Donar-los l'oportunitat de preparar-se millora el seu rendiment i la seva autoestima.
  • Faltes d'ortografia: les persones amb dificultats de lectura tenen problemes per fer-se una representació correcta de les paraules, el que fa que no puguin recordar-ne l'escriptura reglamentària. Permetre que presentin les feines escrites per ordinador, fent ús d'un corrector ortogràfic els ajuda a centrar-se en el contingut i expressar els seus coneixements.
  • Correccions entre alumnes: hem d'evitar posar-lo en evidència per les seves dificultats, per això podem evitar donar a corregir els seus dictats o altres feines als seus companys.
  • Exàmens orals: sovint els exàmens escrits no reflecteixen les hores d'estudi i això desmotiva molt. Donar-los l'oportunitat de demostrar el que saben de manera oral és una manera de poder-los valorar d'acord amb les seves capacitats intel·lectuals i el seu esforç.
  • Temps: les persones amb dificultats de lectura sovint necessiten més temps de l'habitual per estudiar, llegir, fer exàmens... Donar-los més temps per realitzar les tasques permet que les puguin completar i que ho facin expressant la seva habilitat.
  • Apunts: les dificultats de lectura molt sovint afecten l'escriptura. Si els facilitem els apunts de classe, permetem que puguin fer atenció al que estem explicant oralment, una de les vies principals que tenen per aprendre. Complementar la informació escrita amb una altra de més oral, visual i gràfica (vídeos, fotografies, explicacions orals...) facilita el seu camí en l'aprenentatge.

Com afecten les dificultats de lectura al rendiment acadèmic?

La lectura és una eina fonamental a l'escola, és per això que tenir dificultats en la tasca de llegir pot afectar negativament els resultats acadèmics.

Els alumnes amb dificultats de lectura sovint presenten problemes en l'adquisició de la lecto escriptura. Aquestes dificultats no remeten espontàniament i aviat afecten el progrés en les assignatures de llengua.

A l'escola primer aprenem a llegir però després llegim per aprendre, així és com l'afectació s'estén a la resta d'assignatures. A mesura que avancem de curs els continguts es van ampliant i complicant amb la qual cosa augmenta el material que cal llegir. Com més temps passa, els nens i nenes amb dificultats de lectura es troben amb més dificultats a l'escola. 

Les dificultats de lectura tenen un origen neurobiològic, no tenen res a veure amb la intel·ligència. Els nens i nenes amb dificultats de lectura són tan intel·ligents com qualsevol altre, però els costa més demostrar-ho amb la qual cosa tendeixen a frustar-se i desmotivar-se fins al punt de llençar la tovallola.


 Una detecció precoç i una actuació eficaç poden minimitzar els efectes negatius de les dificultats de lectura.

Com podem detectar dificultats de lectura?

Les dificultats de l'aprenentatge de la lectura no tenen relació directa amb la capacitat intel·lectual. És per això que de vegades poden ser difícils de detectar o quedar emmascarades per aspectes del comportament o dels recursos del nen o nena.

Detectar les dificultats de lectura ens permet localitzar el problema i posar fil a l'agulla per trobar-hi una solució

Des d'Avesedari us proposem a reflexionar sobre l'habilitat lectora dels infants amb un seguit de preguntes:
  • Hi ha una diferència significativa entre el seu nivell de lectura i el dels seus companys de classe?
  • Llegeix lentament?
  • S'encalla o entrebanca quan llegeix?
  • Intercanvia lletres o inventa paraules?
  • Té problemes per aplicar les normes ortogràfiques?
  • Comprèn amb dificultat o no comprèn el que llegeix?
  • Necessita molt de temps per estudiar o fer els deures?
  • Els resultats escolars no són els esperats tot i que sabeu que té capacitat per sortir-se'n?

Si heu respost afirmativament alguna o algunes d'aquestes preguntes, podria ser que el vostre fill o filla tingués dificultats de l'aprenentatge de la lectura.

La lectura és fonamental en l'àmbit acadèmic, per això, us animem a que consulteu amb un professional.