Per què és bo diagnosticar les dificultats de l'aprenentatge?

Quan tractem amb nens cal que siguem molt curosos per tal de garantir que desenvolupin al màxim les seves capacitats i ho facin mitjançant una evolució harmònica i feliç.

Moltes vegades, a partir de comentaris de mestres o pares, sentim la por que genera un diagnòstic o avaluació amb un resultat de dislèxia, dèficit d'atenció, hiperactivitat o simplement dificultats de lectura, entenent-los com etiquetes amenaçadores que condicionin negativament o limitin el desenvolupament emocional o acadèmic del nen. 

Abans de res compartim significat: les dificultats d'aprenentatge tenen un origen neurobiològic, per tant físic, com física pot ser la miopia o la coixesa. Per això, dir que un diagnòstic de dislèxia estigmatitza i pot condicionar el desenvolupament dels infants, és com dir que si posem ulleres a un miop estem condicionant el seu desenvolupament. 

Per altra banda, les persones entenem el món a partir de la categorització i la classificació del que ens envolta, per tant, acostumem a etiquetar tot allò que veiem, és la nostra manera de conèixer la realitat. Quan no "etiquetem" correctament, a partir del coneixement, ho fem incorrectament. És per això que molts nens amb dificultats d'aprenentatge acaben amb etiquetes com ara "mandrosos", "poc dotats", "amb manca d'esforç", etc.

El diagnòstic permet comprendre el problema i actuar en conseqüència. 

Una avaluació o diagnòstic ens aporta: 

• Als professionals - informació acurada de quin és l’estat del nen o nena que els permet determinar la millor manera d’aportar-hi solucions. 

• Als mestres - conèixer quins nens tenen dificultats i quina mena de dificultats tenen per tal de poder proporcionar-los els recursos necessaris. 

• Als pares - tranquil·litat i perspectiva. Saber què passa als nostres fills i quins són els passos a seguir.

• Als nens - reconeixement de la dificultat, des-culpabilització i motivació. L’entorn és coneixedor de la seva realitat diària i actua en conseqüència. 

Diagnosticar és conèixer la dificultat, posar-li nom, i actuar per superar-la o acomodar-nos a ella (el que sigui possible o més aconsellable en cada cas).

Diagnosticar permet dissenyar el camí a  seguir i uns objectius realistes.

Diagnosticar desculpabilitza i genera confiança.